Ja he tornat!!

Hola a tots:
Feia molt temps que no deia rés. Em estat molt enfeinats i la veritat es que hi ha cops que l'ùltim que penses es en venir aquí a escriure. Avui peró tinc un moment i una mica de ganes i "voy pallà!!"
Ja es va acabar el conte de l'enfadós de les eleccions de la Federació Catalana de Vela. Finalment va sortir la candidatura d'en Gerard Esteva al que li desitjo el millor i li he ofert, com sempre, el meu ajut en el que cregui convenient.
L'estiu ha anat millor del que semblava encara que a Roses hi ha que revisar bé el projecte de vela i de la , diuen, futura Estació Nàutica. Sembla que hi ha bones presepectives (ja ho veieu , optimista peti qui peti!!).
Els temes de vela escolar i o cicles formatius van como los "ojos del Guadiana", ara ho veig bé, ara no ho veig.
Sobre l'any Cervera ja hem digitalitzat totes les partitures de la familia Cervera (més de 6.000 fulls de partitures de fins a cent cinquanta anys enrera!!)i ara estem mirant d'acabar el procés d'arxiu, veure de preparar un cap de setmana d'accions , concert i una publicació. Depenem molt de l'Ajuntament i ja se sap que "las cosas de palacio van despacio".Per sort hi ha un cert grau d'interés per part de membres de l'equip de govern i sembla que ens en sortirem força decentment.
Acabo de tornar de un viatge de feina a Càdis al "Simposio Nacional de Escuelas de Vela" que cada any fem al COmité correpsonent d'ensenyament (del que en formo part). Hem anat amb el meu company de feina, en Ferràn Climent, i els varem fer una presentació de "Trucos para escuelas". Es tractava de demostrar-los que petits ginys fabricats fàcilment facilitaven la feina i satisfacció dels nous vinguts a la vela , tot mantenint la qualitat de l'ensenyament.
També sembla que acabarà sortint to el tema de la formació de tècnics, de moment ja ha sortit la Resolución de 10 de junio de 2009 pel que es regulen certes acreditacions de cursos fets federativament. Bé, bé, bé. Es poqueta cosa peró sembla que no deviem de haver-ho fet massa malament perqué s'accepti i es reconeixi. (potser ho han fet perqué callem ves a saber!!) La qüestió es que anem aconseguint coses amb bona feina i perseverància.
Ara recordo una dita que fa temps que utilitzo:
"Sigues perseverant per fer el possible, pacient per esperar fer l'impossible i intel.ligent per distingir una cosa de l'altra.
Si ho fas a l'inrevés sols seràs un tossut que vol fer ja l'impossible i esperar estupidament per fer el possible."
Tornant al present: aquesta matí hem sortit cap a França a fer una regata amb els juniors del GEN de Roses, peró un avís de Mestral sobre el Roussillon-Languedoc ens ha fet repensar-ho i hem decidit que aquest cap de setmana el farem a Roses.
La mùsica i la dança tradicional retornen poc a poc a la vida quotidiana de fora temporada encara que com sempre es més les ganes que li tenim que el que realment resulta de cara al gran pùblic . Que hi farem, es el que hi ha i seguirem, també, a pesar de qui li pesi.(Per cert varem anar a Esterri, al Dansàneu, un cop més i com sempre: agradable, dur, gratificant, amb bons amics, ...!!)
Als Ministrers de Figueres i Grallers de Roses la cosa va com va (entre Xiflos i flabiolos ens en sortirem , suposo).
Com a projectes per l'any vinent: n'hi han forces i interessants. Després ja veurem que en queda.
Un altra dia us en faré cinc centims!!
Salut i pau ...i que te veo, Menelau!!
Manel Pedreira

Patrimoni i cultura

Us vaig dir que un dia d'aquests escriuría sobre aixó. Fa temps (com es diu sempre: de tota la vida!) que em preocupa que com deia un amic (el pinto Antonio Sanchez-Santiago) la gent tingui "molta informació peró poca memòria". En qualsevol tema , sigui personal, familiar, polític, o social, acostumem a oblidar rapidament alló que ha passat o hem tingut en temps anterior. Sembla que sols el que ens ha anat bé o el que tindrem al futur és de interés. Oblidem que de to el que fem en resta una petja fìsica. Sigui ens els cromosomes o com a estructura física clarament visible el que fem no tan sols queda sino que, secreta o obertament volem que aquesta petja quedi i es reconegui per l'esdevenidor.
El curiós de tot aixó es que aquest fet o voluntat que per nosaltres es totalment lògic i desitjable, no acostumem a reconeixer-lo en els nostres conciutadans (suguin passats, presents o futurs). Senzillament tot l'interés que tenim en que "el que es nostre" permaneixi no ho reconeixem en el que es, o ha sigut, "dels altres" o de "de tots".
A la nostra Catalunya i en el camp de la cultura i del patrimoni, l'adveniment de períodes polítics disitnts (avui no tinc interés parlar de les "meves"opinions polítiques) o de períodes de creixement económic distint (tampoc vull parlar de booms turístics o inmobiliaris) no hem treballat de veritat per recuperar to el que haviem perdut i del que sols quedaven lleugeres petges.
Com a molt, s'ha mantingut el que havia quedat, aixó si amb el mínim esforç possible i delegant sempre que podiem en l'estat ( quanj parlo d'estat em refereixo als poders que estructuralment tenim la capacitat de escollir els seus dirignets i controlar els seus treballadors (altrament dits funcionaris, sanitaris, mestres, policies, exercit i tutti quanti).
Si, es aquest estat al que sempre fem culpable de tots els mals passats, presents i futurs. Es aquest estat al que demanem que ens cobreixi quan estem malament peró que no ens molesti quan anem bé.
Doncs bé un estat es el cumul de territori i bens materials, persones i bens culturals. O sigui que "l'estat som tots" i alló que demanem que ens facin "per" nosaltres també hem de ser capaços de fer-ho "per" els altres.
La conclusió de tot aquest garbuix es la següent:
" La nostra cultura es la que hem destruit i el fet mateix de destruir-la, la que hem creat i el fet de crear-la, la que tenim il el fet mateix de mantenir-la cada dia, la que hem oblidat i el fet de intentat recordar-la, la que mai hem conegut i el fet de voler coneixer-la".
"Nosaltres" i no "els altres".
Com diu Woody Allen:
" El problema no es realment si Deu existeix po no, sinó com trobar un lampista eficient en diumenge per la tarde"

Un altre dia us parlaré de Baldomero Lostau i de Josep Pedreira i d'Alberta Font i si sou capaços de voler perdre-hi una estona us diré que :
Que Baldomero Lostau Fou el primer en declarar l'estat Catala quan la primera republica al febrer de 1873,
Que Josep Pedreira fou qui va fundar als anys 50's , i mantenir durant molts anys l'unica colecció de llibres de poetes catalans
Que Alberta Font "i Lostau" va lluitar perqué tot aixó no es perdés desde la prudencia i la serenitat
Que jo em dic Manel Pedreira i Font i faig el que bonament puc per recuperar alló que puc.

Fins un altre i
Salut i pau

Copia de l'escrit enviat a hissem la vela pel canvi

La Federació es (per llei de l'esport) la representant de l'esport de vela de competició i l'estat (central, autonomic o local) li reconeix aquesta funció i li dona els suports oficials necessaris. Els Clubs i associacions els representants de la societat civil (oigase navegants) que per, voluntat propia, volen fer de la vela la seva activitat de lleure i/o competició. Per regla de tres la Federació representa a tots (clubs, esportistes, tècnics, jutges, etc.. en relació igualitaria) davant de l'estat per promocionar el que la societat civil vol fer i es l'encarregda de coordianr totes aquestes voluntats mitjançant les sinergies que, tots junts, siguem capaços de crear per portar a terme els objectius comuns. Els objectius individuals de cada ens o persona es la seva responsabilitat i es cadascù el que que trobar suports en funció del que representin per la totalitat. La barreja de fruites s'en diu "macedonia" i no "política". O sigui que es la Federació l'ens que està al servei de les persones (entre esportistes, jutges, tècnics, etc..uns quants milers a Catalunya) i dels clubs (un centenar a Catalunya) en la seva tasca de promocionar l'esport de la vela. NO es qui "mana" sobre els altres . Es qui "dirigeix" les accions de tots. Tinc un dia del més filosòfic!!

CARNAVAL A ROSES!!!

Buff!! Hola a tots. Ja ha passat el Carnaval i val a dir que, com sempre, ha sigut més ràpid del que ens pensavem. Els companys ( homes) del Grup de Teatre de Roses es van posar elegantíssim/es en plan animadores de rugby i van fer la passada del diumenge. La Cris i jo com sempre varem anar canviant de disfressa cada dia. I a Roses grans i petits ho varen passar d'alló més bé. Potser millorable el só de la passada o el ball de l'envelat peró cadascù es cadascù i cada casa és un món.... I a més per Carnaval tot si val!!!
Demà us en faig un sobre patrimoni i altres coses de Roses i entorn.
Salut i...pau!!!

Cap de setmana una mica fort!!

Hola a tots:

Aquest ultim cap de setmana  de gener entre la navegada amb el júniors al matí, que sort que el grop de Nord ens va perdonar!!, i la ventada de la tarde que ens va fer anar una mica de crani, ha sigut una mica bèstia.

La Cris va tenir assagi a Llançà, des de dos quarts de nou!!, per un espectacle que estan muntant. Quan va arribar per la tarde estava contenta però cansada com si hagués ballat to el dia (bé de fet es el que va fer!!).

Per la nit hem anat a casa d'en Lluis Ribas per celebrar el seu ...ntè aniversari (no ho digueu a ningú: cinquanta nou més ù!!). Com sempre tot molt bé , i plorar alhora de obrir els regals i llegir versets, i petons i abraçades!! (rés a dir: que ens varem trobar amb la colla i uns quants altres amics de Roses i  d'en Lluis i la Pilar). A dormir a quarts de tres!!!

El diumenge , amb un matí de sol excepcional, varem anar a la Festa Major de Llançà. "VISCA SANT VICENÇ!!", a fer ballar els gegants. Hi varem anar amb els news "Ministrers de Figueres" on, per si no ho sabíeu, jo sóc un dels flabiolaires i la Cris ve, quan pot, a tocar les postisses (castanyoles). En acabar, la colla gegantera de Llançà ens varen oferir un pica-pica molt bo i , cap a Roses!!.

Abans de dinar vaig voler passar per el GEN de Roses per comprovar que no havia passat rés greu amb la ventada del dissabte (per la WEBCAM semblava que no hi havia rés d'especial).

Va resultar que un "Mirror" va trencar el seu cap de proa i havia volat entre els altres velers de la avarada, sens fer cap mal però!. També s'avien mogut els carros de caiacs i de Optimist i BIC'Open,. Un parell de Laser van perdre definitivament les seves fundes , ja trencades abans de la ventada. Per ultim el llagut blau fosc havia bolcat i tocat un buc de catamarà, rés greu que no puguem arreglar amb una mica de fibra de vidra i polièster. Una horeta llarga de fer anar els muscles i va quedar més o menys arreglat.

Varem anar a dinar una mica tard i per la tarde , després de cercar una informació sobre violes de roda a Internet, varem decidir fer una estona el mandra doncs ens ho havíem guanyat a pols. (perquè , per si no ho sabeu, els caps de setmana diuen que son per descansar!!).

Avui dilluns, gràcies a Deu, sols hem tingut que anar a treballar, i la Tramuntana , que ha tornat perquè ens devíem haver deixat la porta oberta, ha fet que torni a revisar tot els amarres. Està bé aquesta feina: oficina i taller, instructor i mariner (ja ho deia la meva mare: home de molts oficis, pobre segur!!

Parlant de la mare: un dia d'aquests explicaré coses d'ella, del pare , dels meus avis i besavis i de un tema de patrimoni que tinc entre mans.

Salut i pau

Manel Pedreira

Cap de setmana mogut (24 i 25 de gener0 08)

Aquest cap de setmana, entre l'entrenament amb el Juniors el dissabte el matí i el grop brutal de vent de dissabte la tarda, ja va quedar la cosa complerta , de bó de bó!! EL matí el vent de terra ens va perdonar el que després per la tarde seria bestial.
Feia temps que no veia un cop de vent sobtat com aquest. Sort que tenim actualment informes meteorológics de gran qualitat. Fa uns anys haguessim sortit tan tranquilament i, com a mínim, haguessim tingut un ensurt espectacular.
El diumenge varem anar amb la Cris a Llança perqué era la Festa Major de la Vila. VISCA SANT VICENÇ! Allà hem acompanyat als gegants amb la mùsica dels Ministrers de FIgueres. Per si no ho sabieu jo hi toco el flabiol i la Cris ens acompanya sempre que pot amb les postisses(castanyoles). El diumenge al matí va fer un temps magnífic i ho vem passar d'alló més bé a la cercavila fen ballar a gegants i mainada. Com quasi sempre varem acabar amb el grup de sacs i flabiols fen mùsica per animar la gent i amb un pica-pica que ens varen oferir els de la Colla gegantera. Un matì perrfecte!.
En tornar a Roses vaig caure a la tentació de anar al GEN de Roses a veure si els velers de la avarada estaven bè després del dissabte. No havia passat excessiva cosa: un parell de velers moguts de llocs, el suport dels caiacs del davant una mica entravessat, un "mirror" que va volar i anar a parar sobre un altre veler peró cap problema gros que no es pogués arreglar fent una mica de "aixecament de peses", i el llagut blau fosc tombat que va ratllar un xic un altre veler. Rés de geu que no es pugui arreglar amb una mica de massilla. Fer una mica de exercici (una horeta de moure velers) i cap a dinar! (encar que una mica tard).
Per la tarde vaig aprofitar per veure a Internet una informació sobre "violas de roda" i després fer una mica el mandra (que ja tocava).
Avui dilluns ha tornat la tramuntana i tornem a posar en ordre velers i papers. Es una feina del més curiosa, oficina i taller, instructor i mariner, entrenador i camioner... i voler fer-ho tot bé!! (Ja ho deia ma mare: home de molts oficis , pobre segur!)
Un altre dia us explicaré alguns coses de patrimoni .

Smposi d'Oficials, Jutges i Àrbitres Nacionals de Velai

La Real Federación Española de Vela va organitzar el segon dels seus simposis anyals per actualitzar coneixements de Oficials, Jutges, Àrbitres, Medidors, etc... Es va fer a Barcelona amb l'organització de la Federació Catalana de Vela i fent equip de perfecte actuació entre Pep Puig (FCV)  i en Rafa Gonzalez (RFEV) .

Durant el darrer cap de setmana ens hem trobat per xerrar de tots aquests temes i actualitzar o veure noves idees.

L'Anna Sanchez va ser clara, com sempre, en les seves explicacions durant tot el dissabte. Per acabar el dia en Jordi Renom va intentar, amb la seva mà mestra habitual, que aprenguessim a dominar una mica més les nostres reaccions i a millorar la nostra seguretat en les accions que hem d'escometre. Tots dos van estar impecables.

El diumenge es va dedicar a sessions monogràfiques (workshops) sobre distints temes. Jo vaig escollir la de "Juez Ùnico" amb en Pedro Arribere, que continua sempre al peu del canó i amb le mateix entusiasmede quan teniem uns anys menys (!!!) . 

Ens va expplicar que a Andalusia fa tres anys que es fa a les regates federatives (seria le nostre nivell 3 cap amunt a Catalunya) i que no ha creat cap distorsió en les regates. Cal peró adaptar-se correctament al sistema , peró facilita moltes actuacions i agilitza moltes audiencies de Protestes. 

Finalment la Mónica Azón va aportar , amb unes petites entrevistes fetes a esportistes i entrenadors, les opinions de "l'altre part de la regata". 

Ens va quedar clar que, com fa anys deia Henry Van der Aat "... a la regata hi juguem tots. No hi ha jutges, regatistes, medidors, entrenadors, federatius,...etc... Sols hi ha "LA REGATA"".

Cap de setmana interessant, sens cap mena de dubte!!

ACABO D'ARRIVAR

Hola a tots: tot just començo a fer el meu blog per veure com funciona tot aixó. Poc a poc aniré posant opinions o altres que cregui puguin ser d'interés per als demés. Gràcies per interessar-vos. Gracias. Merci. Thanks. Gracie tante. Obrigado. Paracaló.