Aquest ultim cap de setmana de gener entre la navegada amb el júniors al matí, que sort que el grop de Nord ens va perdonar!!, i la ventada de la tarde que ens va fer anar una mica de crani, ha sigut una mica bèstia.
La Cris va tenir assagi a Llançà, des de dos quarts de nou!!, per un espectacle que estan muntant. Quan va arribar per la tarde estava contenta però cansada com si hagués ballat to el dia (bé de fet es el que va fer!!).
Per la nit hem anat a casa d'en Lluis Ribas per celebrar el seu ...ntè aniversari (no ho digueu a ningú: cinquanta nou més ù!!). Com sempre tot molt bé , i plorar alhora de obrir els regals i llegir versets, i petons i abraçades!! (rés a dir: que ens varem trobar amb la colla i uns quants altres amics de Roses i d'en Lluis i la Pilar). A dormir a quarts de tres!!!
El diumenge , amb un matí de sol excepcional, varem anar a la Festa Major de Llançà. "VISCA SANT VICENÇ!!", a fer ballar els gegants. Hi varem anar amb els news "Ministrers de Figueres" on, per si no ho sabíeu, jo sóc un dels flabiolaires i la Cris ve, quan pot, a tocar les postisses (castanyoles). En acabar, la colla gegantera de Llançà ens varen oferir un pica-pica molt bo i , cap a Roses!!.
Abans de dinar vaig voler passar per el GEN de Roses per comprovar que no havia passat rés greu amb la ventada del dissabte (per la WEBCAM semblava que no hi havia rés d'especial).
Va resultar que un "Mirror" va trencar el seu cap de proa i havia volat entre els altres velers de la avarada, sens fer cap mal però!. També s'avien mogut els carros de caiacs i de Optimist i BIC'Open,. Un parell de Laser van perdre definitivament les seves fundes , ja trencades abans de la ventada. Per ultim el llagut blau fosc havia bolcat i tocat un buc de catamarà, rés greu que no puguem arreglar amb una mica de fibra de vidra i polièster. Una horeta llarga de fer anar els muscles i va quedar més o menys arreglat.
Varem anar a dinar una mica tard i per la tarde , després de cercar una informació sobre violes de roda a Internet, varem decidir fer una estona el mandra doncs ens ho havíem guanyat a pols. (perquè , per si no ho sabeu, els caps de setmana diuen que son per descansar!!).
Avui dilluns, gràcies a Deu, sols hem tingut que anar a treballar, i la Tramuntana , que ha tornat perquè ens devíem haver deixat la porta oberta, ha fet que torni a revisar tot els amarres. Està bé aquesta feina: oficina i taller, instructor i mariner (ja ho deia la meva mare: home de molts oficis, pobre segur!!
Parlant de la mare: un dia d'aquests explicaré coses d'ella, del pare , dels meus avis i besavis i de un tema de patrimoni que tinc entre mans.
Salut i pau
Manel Pedreira
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada