Joan a la grada de la pista d'Esterri |
Som fidels a aquesta trobada desde fa molts anys i just quan ja estàvem preparant les bosses i
els instruments per anar a Esterri ens avisen que en Joan Serra ha traspassat. En Joan Serra (amb algunes persones més) ha sigut l'ànima del Dansàneu desde el seus principis Joan Serra, un ballarí i mestre fidel a les nostres arrels però creient que la cultura popular es fa dia a dia i que no pot estar estancada, doncs és la manera de desaparèixer rapidament.
D’entrada confesso que ens ha enfonsat , però
tot seguit ens n’hem adonat que era més
certa que mai la frase que les persones viuen la vida de cada dia i la vida del
record i que aquesta última és la que dura més temps.
Si algú et recorda, és que continues viu .... i
a en Joan el recordarem molt i molt de temps i moltes i moltes persones.
Així que aquest any, en Joan no ha pogut venir
a Esterri, vull dir que no l’hem tingut amb nosaltres físicament, encara que el seu treball, imatge i esperit romandrà sempre en la ment dels balladors que l'estimem. Ell és Dansàneu.
Dansàneu emotiu, .....si, concentrat, ...si,
ballat, ...si, amb bona música, ...si,
amb tota la gent de d’Esterri i de les Valls d’Àneu, ... si.. el Dansàneu.
Hi eren en Tornaveus (amb l'Ayats i la Iris), els balls de la Garrotxa, la Marta Carrasco, en Belda, els Comediants, els
Laietans, en Xavi Lozano.. i molts més amics que feia temps que no
veiem...petons, ..abraçades, ... plors.. o sigui Dansàneu.
En Rubió, en Martinez, en Puig, la Cristina,
la Lali, la Ruth, l’Assumpta, en Quim Serra, l’Anna, en Joan Figueras, la Gemma
”fisio”,.... la Maria Josep ballant amb en Rubió!... o sigui Dansàneu.
Hi havia l’Ajuntament (sols poso el nom d’en Ramón) representant a
tothom, l’Ecomuseu (amb l’Ignasi com a
representant de tots), la Creu, Can Costa, la Charanga, el poliesportiu, la casa
Morelló, el riu, i tota la vall i muntanyes d’Esterri ....o sigui Dansàneu.
La Maria, la Pili, la Trulli, la Blanca, la
Carmen, la Nuria, la Rosa... i tots els alumnes nous i antics amb els seus pares, o
parelles, o fills ... o sigui Dansàneu.
Potser hi ha faltat algún que altre Minairó .. però no
sempre podem tenir-ho tot a mà (encara que si en el pensament i el record).. o
sigui Dansàneu!!
En Joan no hi era “in person” però en Joan ja sempre
serà a Esterri, a les valls d’Àneu del Pallars.
Aneu a veure’l de tant en tant que ell, i
tots, ho agrairem!
Fins al proper Dansàneu.
Però durant la resta de l’any ens podem veure
a Manresa, a Arbúcies, a la Sènia, a la Plaça del Rei , al Qrambla, per Santa
Tecla, a les fires de la Santa Creu, als balls de gitanes, a trobades de
bastoners, o de gegants, o castellers, o músics ..... (o sigui també Dansàneu!!)
Ara ja cal despedir-se
I us puc dir “Adéu siau”
O també potser "A reveure"
Però jo us dic, .. Salut.. i pau!!
http://dansaneu.wordpress.com/2013/07/15/el-dansaneu-clou-amb-la-tradicional-cercavila-la-seva-edicio-mes-emotiva/
http://dansaneu.wordpress.com/2013/07/15/el-dansaneu-clou-amb-la-tradicional-cercavila-la-seva-edicio-mes-emotiva/